divendres, 30 de març del 2012

“Així ara ja el puc dur a l’escola, oi?”


M’agradaria fer una reflexió, en qualitat d’agent de la salut però també en qualitat de pare, per remarcar la importància d’un problema que cada cop es fa més habitual en la nostra societat i que crec que en la mesura del possible hauríem d’intentar evitar per la salut física i mental dels nostres fills: em refereixo als alumnes malalts que igualment assisteixen a l’escola.

Moltes vegades les famílies porten els seus fills al pediatre i la pregunta que ve després de la visita és “Així ara ja el puc dur a l’escola, oi?”

Crec que no s’hauria de permetre ni justificar que els alumnes indisposats per malaltia assisteixin igualment a l’escola. Penso que és una manca de respecte a la dignitat d’un fill, que es mereix el repòs i descans necessari per refer-se de les seves dolències, i alhora una falta de respecte cap a la resta de companys de l’aula ja que els exposa a un elevat risc de contraure la mateixa malaltia.

Sabem que la convivència durant varies hores al dia en una mateixa aula amb un alumne que pateix una malaltia infecciosa (vírica o bacteriana) augmenta enormement la probabilitat de que aquest la contagiï a la resta d’alumnes. Aquests la contagiaran al seu torn a pares, avis i germans amb el risc afegit per la gent gran i els més petits que poden patir complicacions i requerir ingressos hospitalaris. Això sense tenir en compte les baixes laborals que pot suposar per als pares que treballen.

En el nostre entorn sembla que ens costa acceptar la malaltia o la necessitat d’un període de recuperació. Tots tenim dret a estar malalts i a més és una cosa que no decidim nosaltres. Quan és tracta dels nostres fills, no canvia res: ni ells ho han escollit, ni ens hem de sentir malament pel fet de dedicar-los més temps del que estem acostumats. Crec que tant la família com l’escola hem de vetlla per aquest dret dels nostres fills.

La meva opinió és que l’escola és un lloc on anem a aprendre i no un lloc on es guarda als alumnes i molt menys un “hospital de dia” improvisat. Si un alumne no ha dormit durant la nit per febre o tos o vòmits i al matí no es troba en condicions (febre, tos persistent, vòmits o diarrea), sota el meu parer, no hauria d’anar a classe i se li hauria de permetre poder descansar per recuperar-se.

Referent al problema que algunes famílies no tenen a qui deixar els fills malalts, crec que la solució no passa per exposar a la resta d’alumnes de l’aula al mateix mal i d’aquesta manera crear epidèmies locals. Tampoc penso que hagi de recaure sobre el mestre que s’ha de dedicar a la resta de la classe la cura d’un alumne malalt.


5 comentaris:

  1. Molt bon article. Hi estic totalment d'acord!

    ResponElimina
  2. Molt ben argumentat:=)MªAssumpció

    ResponElimina
  3. Que buen articulo! El reposo,clave de la curación de muchos males. Marco

    ResponElimina
  4. Em sembla genial . Jo ho faig amb la meva petita. Però siguem realistes, no tothom disposa d'una persona de confiança per deixar el seu fill i avui dia la situació econòmoca tant precària que viuen algins pares no es poden permetre ni deixar anar a treballar un dia ni pagar una persona que se'n faci càrrec.
    Visca la invisible conciliació laboral i familiar!!!

    ResponElimina
  5. Molt d'acord amb l'article i amb l'última opinió, "visca" la invisible conciliació laboral i familiar...

    ResponElimina